Tincions al laboratori

Que els científics pogueren observar cél·lules ha sigut el pas previ per poder extraure informació i conclusions, alló que després nosaltres estudiem a classe amb els llibres de text. Tot surguix principalment d'algú que ho ha pogut aïllar i visualitzar en primer lloc.

En aquesta entrada parlarem de les tincions al laboratori. Intentarem mostrar-vos com es treballa per tal d'aconseguir diferenciar o identificar cèl·lules al microscopi. 

Hui en dia, les técniques de tinció están molt bé perfeccionades. Hi ha de molts tipus, més generals per tenyir nuclis i citoplasmes de totes les cèl·lules de la preparació, i més específiques per tenyir únicament un tipus de cèl·lula, però també podem seleccionar-se orgànuls o processos metabòlics interns.

Ens centrarem en tres tincions característiques i bàsiques de laboratori: Tinció hematoxilina-eosina, Tinció Giemsa i Tinció Gram.

TINCIÓ HEMATOXILINA-EOSINA: consisteix en aplicar hematoxilina (colorant blau púrpura bàsic), que tenyeix els nuclis, i eosina (colorant rosa àcid), que tenyeix el citoplasma. Podem obtindre imatges com la següent.

Aquest seria l'esquema principal de tot el procés necessari a laboratori

TINCIÓ GIEMSA: característica per a la visualització de frotis sanguíni o altre tipus de mostres biológiques. Permet diferenciar protozoos com el Plasmodium falciparum, causant de la malaria. També permet tenyir zones amb alt contingut en unions A-T del ADN.

TINCIÓ GRAM: una de les més importans a l'hora de clasificar les bacteries en Gram positives o Gram negatives. Es basa en la presencia o no d'una segona membrana lipídica i del grossor de la paret de peptidoglucà.